In taberna quando sumus non curamos quid sit humus
Aquest fragment de la popular òpera "Carmina burana" de Carl Orff, que significa quelcom com "quan estem a la taverna no ens preocupem de que serem pols [de que morirem]", bé es podria aplicar als legionaris romans que construïren i protegiren aquesta fortificació. El vi donava coratge i feia oblidar les penes però, des d'època romana, ha estat considerat un aliment.
El vi era un dels productes bàsics de la dieta dels romans. En consumien totes les classes socials, des dels més poderosos als més pobres però, és clar, de qualitats diferents. El seu consum podia rondar fàcilment el litre diari per persona. Aquesta beguda era considerada un indicador de cultura que els distingia dels bàrbars, que bevien cervesa.
Quan els soldats romans estaven movent-se per un territori desconegut acostumaven a beure posca, una beguda feta barrejant vinagre o vi de baixa qualitat amb aigua i espècies. El seu grau alcohòlic i l'àcid acètic "potabilitzaven" una aigua que els podria comportar problemes intestinals. Quan els legionaris es trobaven en campaments estables com el que teniu davant, en canvi, disposaven de vi de major qualitat. Aquest era consumit majoritàriament a les tavernes on es venia vi i altres begudes al detall i se serveixen menjars.
Tot i que pel moment a Olèrdola no hem trobat una taverna (thermopolium) com la de la imatge superior (Pompeia), sí hem trobat els petits dolis (tenalles) i les seves tapadores, que estaven integrades en aquests mostradors. S'han descobert també nombroses àmfores procedents de diferents àrees del sud d’Itàlia, que, de ben segur, van servir per proveir de vi als legionaris itàlics de la fortificació.
