...concedo a Domino Deo et a S. Cucufati martir...ipsas meas casas ubi ego resideo, simul cum ipsa quintana, et ipsas foveas, et tonnas III maiores, et barrilos II et chubos III et chubellos V et siras IIII...
En els testaments a favor del monestir de Sant Cugat del Vallès de diversos terratinents que vivien dins la ciutat –com el de Sunifred (978 i 979) i el d’Igiga (990)— trobem referències tant a les nombroses vinyes que posseïen a l’entorn d’Olèrdola, com a botes i altres contenidors de diverses capacitats, així com eines relacionades amb la viticultura.
De la seva deixa sabem que Igiga viva prop de la cinglera i d’una de les torres de la muralla. Hi tenia en total de 10 tines, botes i contenidors de vi. Tot i que possiblement mai ho podrem assegurar, podria ser perfectament la casa que es va excavar l’any 2013 prop de l’espadat est, amb un celler semisoterrani.
Els treballs arqueològics en aquesta edificació van servir per documentar que havia tingut un mínim de dos pisos. L’inferior, semisoterrat, feia les funcions de celler. En una de les seves estances al centre hi trobem un plat de premsa quadrat i un banc corregut que podia haver estat el suport de petites botes. Al seu costat, una altra habitació només parcialment descoberta, disposa d’un possible espai de trepitjat amb un canal que conduiria el most vers un dipòsit.
No és la única casa amb celler de la ciutat d’Olèrdola. A un dels extrems del carrer tallat a la roca trobem un altre plat de premsa connectat per un canal a un petit dipòsit de decantació i des d’aquest a un dipòsit subterrani, segurament un cup. Dues cases en les que els propietaris elaboraven vi per consum propi i qui sap si també per al comerç.
