Els treballs duts a terme a partir de l’any 2014, en el marc del projecte ECLOC, han servit per fer un salt qualitatiu pel que fa al coneixement del barri fora muralles. L’any 2014, després d’uns treballs de desforestació controlada, en topografiar les restes que van quedar a la vista, es va redescobrir un conjunt d’estructures que vam poder documentar que havien estat parcialment excavades l’any 1947 per Martín Almagro, aleshores director del MAC i catedràtic d’Història de la Universitat de Barcelona, i un jove Pere de Palol, llavors professor associat. Aquest conjunt va ser publicat per Albert Ferrer Soler l’any 1949, identificant-lo com a dipòsits d’aigua.
Amb les estructures a la vista, tot i que novament estaven emplenades de terra i pedres, es va poder distingir un plat de premsa connectat per canals a un conjunt de tres dipòsits. Amb els treballs d’excavació, duts a terme en intervencions arqueològiques en forma d’Arqueocasal amb la participació de nois i noies de l’entorn, finalment s'ha identificat un celler amb diferents estructures tallades a la roca. Aquest conjunt està format per un plat per situar-hi una premsa de cargol, suportada per sengles muntants ancorats a la roca, a banda i banda de la gàbia; un dipòsit de decantació amb una cucona al fons per recollir el residu sòlid; i dos cups de 800 i 2400 litres de capacitat, respectivament. Dos cups més, de 900 i 3000 litres de capacitat, més un possible cinquè, encara pendent d’excavació, completen aquest sector del celler.
Pels materials recuperats en les estructures que no van ser excavades a mitjan segle XX sabem que aquest celler va estar en funcionament entre els segles X i XII. Per sota d’aquest un espai semisoterrani també pendent d’iniciar l’excavació podria haver actuat com a espai per col·locar-hi les botes.
