La vinya medieval és hereva del món romà (segles I-IV aC i de l’antiguitat tardana (segles V-VII). El primer amb grans explotacions vitivinícoles, alta producció i comercialització; a l’etapa següent, amb explotacions més petites, menys producció i tecnologia més bàsica. A l’edat mitjana la vinya creixerà exponencialment.
A l’inici de l’època medieval la propietat de la terra —i de la vinya— es trobava repartida entre terratinents i petits camperols, que en bona part l’havien aconseguida gràcies al sistema de l’aprisió. De forma progressiva i amb la implantació del sistema feudal, la terra es va anar concentrant en mans dels terratinents i de la noblesa, incloent entre ells l’Església i els monestirs.
La vinya va ser un dels principals conreus de l’estructura agrària feudal. El vi és un producte d’elaboració, emmagatzematge i transport senzill i amb un consum molt estès entre totes les capes socials i edats que facilita uns guanys substancials.
Rere el vi hi ha un paisatge, una tecnologia, un coneixement i selecció dels ceps i unes persones. Les diferents tasques de poda i manteniment al llarg de l’any, la verema al final de l’estiu i el procés de premsat, fermentació per finalment aconseguir el vi eren dutes a terme pels pagesos lligats a la terra dependents dels senyors.
