L’arqueologia ens demostra que els ibers, una cultura que es desenvolupa entre els segles VI i II aC, consumien vi. Ho palesen una gran quantitat i varietat d’àmfores per transportar-lo i diversos atuells per servir-lo i beure’n, arribats d’arreu del Mediterrani.
Amb el desenvolupament social, econòmic i tecnològic, les primeres elits iberes es reserven el consum de vi, associat a rituals específics. Àmfores i copes de luxe acompanyen als aristòcrates a les seves tombes.
Però els ibers conreaven vinyes i elaboraven vi? En els darrers anys l’arqueologia està donant resposta a aquest enigma. La identificació de fragments de ceps i de granes de raïm, carbonitzats o mineralitzats; d’eines agrícoles associades al seu conreu; de plats de premsa de pedra o rupestres; i la producció massiva d’àmfores (probablement per al transport del vi), ens acosten a una realitat ja indiscutible: els ibers produïen, comercialitzaven i bevien vi.
Les àmfores són un bon indicador del seu transport i comerç (també de l’oli i salses com el garum). A Olèrdola, després d’anys de recerca, les dades estadístiques mostren un clar predomini de les àmfores ibèriques (ho són tres de cada quatre) enfront de les importades. Aquestes darreres procedeixen de l’àrea d’influència fenícia i púnica; d’origen grec —de l’illa de Cos, de Rodes, de Marsella...—; etrusc i sud-itàlic.
Entre els anys 2017 i 2019 s’ha anat excavant l’habitatge que ocupava una de les torres de la muralla ibera. Aquesta casa es va cremar a la fi del segle III aC i tots els atuells i eines restaren segellats al seu interior fins els treballs arqueològics. S’hi ha localitzat set àmfores ibèriques per una de púnica nord-africana (en origen carregada d’oli).
