El conreu de la vinya i l'elaboració de vi es troben àmpliament documentades a Olèrdola. Entre la cisterna romana i la cinglera del costat oest s'hi ubicava, entre els segles X i XI, una àrea amb dues premses on es premsava raïm i un celler. És la premsa més gran fins ara documentada a la ciutat medieval.
Es tracta d’un espai de considerables dimensions, encara més gran del visible actualment, faltant definir els límits nord i sud. En destaquen diversos elements treballats en la pedra i relacionats amb les tasques de premsa: cubetes circulars —bases de les premses—, encaixos per als arbres de la premsa, forats de pal, basses, canals... El sòl rocós està allisat i inclinat per facilitar les tasques de premsat.
A remarcar el celler semisoterrat, orientat a nord i guanyat al pendent natural, on envellia el vi, que es guardava en bótes. Uns graons d’obra permetien l’accés a una gran tona.
Aquesta instal·lació respon a una explotació important donada l’extensió i el conjunt d’estructures, probablement propietat d’un dels terratinents que vivien dins les muralles. Una part important de la producció de vi estaria destinada a la comercialització.
