El vi i la vinya a Olèrdola. Tres mil·lennis d’història compartida
La vinya constitueix un tret identificador del paisatge del Penedès actual. Es tracta del principal conreu en aquest territori històric i és, de llarg, la zona del Principat on hi ha un major nombre d’hectàrees conreades.
La vitivinicultura és indissociable del Penedès avui, però ha estat així durant generacions i generacions, segles i fins i tot mil·lennis. Ha acabant forjant tant el paisatge, amb terrasses de vinyes tradicionalment delimitades per marges de pedra seca, com el tarannà dels seus habitants. Els vins tranquils i escumosos actuals han estat precedits pels vins a doll i els aiguardents d’època moderna i, més enrere, pels vins medievals, els romans i els ibers. Però les arrels de la vinya parteixen encara de més enrere, i és que el Penedès fou un dels principals bressols del conreu de la vinya a tota la península Ibèrica. Amb les dades actuals sabem que els fenicis instal·lats al sud de la Península, van ser els qui, entorn el segle VII aC introduïren el vi i la vinya a casa nostra. Poc després, arribava vi grec i etrusc pel nord, des de la colònia grega d’Emporion (Empúries).
Les elits locals iberes, que tenien contactes comercials amb les cultures semita i grega, van ser els consumidors d’aquest vi que arribava en àmfores fa més de dos mil·lennis i mig. Alhora, van ser els primers promotors de la viticultura en aquest territori. Al Penedès dos són dels jaciments que palesen l’arribada de la vitivinicultura en una època tan remota: el Turó de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedès), segurament el que en els darrers anys ha proporcionat més dades, i Olèrdola.
Podeu ampliar la informació de la història vitivinicultura a Olèrdola llegint l'article "El vi i la vinya a Olèrdola. Tres mil·lennis d’història compartida".
